Extrusió ortodòntica com a alternativa a l’implant
Motiu de la consulta
Pacient de 28 anys que acudeix a la clínica després d’haver patit un traumatisme al sector anterior mandibular, causat per l’impacte d’una pilota d’hoquei herba. El pacient refereix dolor, mobilitat dental i una fractura evident a la zona del caní inferior.
La seva principal preocupació és poder conservar la peça afectada i evitar tractaments invasius com la col·locació d’un implant, ja que vol mantenir la seva dent natural sempre que sigui possible.
Diagnòstic
A l’exploració clínica i radiogràfica s’observa:
Fractura coronoradicular obliqua severa de la peça 33, amb el límit de la fractura situat per sota del marge gingival a la zona lingual.
Fractures incisals a les peces 32, 31, 41 i 42.
Mobilitat moderada dels incisius inferiors.
Vitalitat pulpar conservada en els incisius, però afectació pulpar a la peça 33.
Pla de tractament
Es va establir un pla multidisciplinari amb l’objectiu de preservar la peça afectada i restaurar la funcionalitat i l’estètica dental.
Fase inicial
- Estudi clínic i radiogràfic complet.
- Ferulització temporal de les peces 32 a 42 durant 3 setmanes per estabilitzar la mobilitat.
- Prescripció d’ibuprofèn durant una setmana i recomanació de dieta tova.
Tractament conservador de la peça 33
Es va descartar l’opció d’extracció i implant degut a l’edat del pacient i es va optar per un enfocament conservador per preservar la dent natural:
- Gingivectomia lingual amb làser: realitzada abans de l’endodòncia, per exposar més estructura dental sana i evitar el sagnat derivat de la inflamació gingival.
- Endodòncia de la peça 33: per tractar l’afectació pulpar.
- Reconstrucció provisional: per permetre la col·locació d’un bràquet i iniciar el tractament ortodòntic.
- Extrusió ortodòntica ràpida (6 mesos): acompanyada de seccionament periòdic de les fibres periodontals, amb l’objectiu d’exposar més part de l’arrel i aconseguir un “ferrule” adequat per a una restauració estable i duradora.
- Reconstrucció del monyó: utilitzant un pernu de fibra de vidre per aportar resistència i estabilitat.
- Col·locació de corona ceràmica definitiva: retornant la funcionalitat i l’estètica a la peça 33 a llarg termini.
Tractament restaurador dels incisius
Un cop estabilitzada la mobilitat dental, es va procedir a la reconstrucció dels marges incisals de les peces 32, 31, 41 i 42 amb composite.
Es va recuperar l’anatomia original de cada dent, millorant l’estètica, la guia anterior i la funció masticatòria del grup anterior inferior.
Fase de manteniment
- Ferulització definitiva de les peces 33 a 42 amb una cadeneta col·locada a nivell lingual.
- Fèrula de retenció nocturna tipus Essix, recomanada durant un període mínim de dos anys.
- Controls clínics i radiogràfics periòdics per assegurar l’estabilitat periodontal, funcional i estètica a llarg termini.
Conclusió
Aquest cas clínic demostra com una extrusió ortodòntica ben planificada pot ser una alternativa conservadora i eficaç a l’implant dental, fins i tot en fractures severes.
Gràcies a un enfocament multidisciplinari, es va aconseguir preservar la peça natural, recuperar la funcionalitat i restablir l’estètica del sector anterior inferior.
Cas realitzat per: Dra. Mariona Gamell