Traumatisme dental en pacient pediàtrica
Diagnòstic inicial
Pacient femenina d’11 anys que acudeix a la clínica després d’haver patit una caiguda per les escales, que li provoca un traumatisme al sector anterior superior amb múltiples fractures visibles.
Després de l’exploració clínica i radiogràfica, s’observa:
Fractura coronal no complicada dels incisius centrals superiors (11 i 21).
Fractura parcial de l’incisiu lateral superior esquerre (22).
Desplaçament palatí de la peça 21 acompanyat d’una contusió alveolar.
No es detecten fractures òssies ni signes neurològics associats.
Pla de tractament
Donada la situació clínica, es planteja un abordatge en 4 fases:
Tractament d’urgència
Com que es tracta d’un cas agut i recent, es decideix intervenir el mateix dia de la visita. Sota anestèsia local es procedeix a:
- Reposicionar la peça 21 a la seva posició anatòmica original.
- Ferulitzar de manera flexible el sector anterior mitjançant fil metàl·lic i cadeneta, de caní a caní, per estabilitzar les peces afectades.
- Mantenir la immobilització durant tres setmanes.
Recomendaciones postoperatorias
Després de la intervenció, s’indiquen les següents pautes per afavorir una correcta recuperació:
- Dieta tova.
- Preferència per aliments freds, especialment làctics.
- Evitar l’ús del sector anterior en la masticació.
L’objectiu és permetre la reorganització del lligament periodontal i la cicatrització dels teixits de suport.
Evolución clínica y controles
Amb la situació estabilitzada, es procedeix a la rehabilitació estètica mitjançant:
- Reconstrucció directa amb resina composta mitjançant tècnica estratificada.
- Respecte màxim de l’anatomia dental original, afegint únicament el material necessari per recuperar forma, funció i estètica.
Fase restauradora
Amb la situació estabilitzada, es duu a terme la rehabilitació estètica mitjançant:
- Reconstrucció directa amb resina composta mitjançant tècnica estratificada.
- Conservació màxima del teixit dental sa, garantint un resultat natural i funcional.
Pronòstic i pla futur
Es preserven totes les peces dentals afectades i el pronòstic a curt i mitjà termini és favorable, amb una evolució clínica i pulpar positiva. En aproximadament sis mesos, la pacient serà candidata a tractament ortodòntic amb l’objectiu de tancar els espais interdentals residuals i optimitzar tant la funció oclusal com l’estètica a llarg termini.
Conclusió
Aquest cas demostra la importància d’una actuació ràpida i conservadora en traumatismes dentals pediàtrics.
Gràcies a la intervenció immediata, al control clínic rigorós i a un enfocament mínimament invasiu, es va aconseguir preservar la vitalitat pulpar i la integritat de les peces dentals afectades.
La rehabilitació estètica acurada va permetre restaurar forma, funció i harmonia sense comprometre el teixit dental sa, i obre la porta a un futur tractament ortodòntic per completar la recuperació funcional i estètica de la pacient.
Cas realitzat per: Dra. Mariona Gamell