Allargament de Corona per Corregir una Erupció Passiva Alterada
Motiu de la consulta
El pacient acudeix a la clínica preocupat per l’aparença del seu somriure.
Considera que les seves dents són excessivament curtes, tant a l’arcada superior com a la inferior, i desitja millorar l’estètica del seu somriure.
Després de l’exploració clínica, es va confirmar la presència d’un desgast dental; tanmateix, el primer pas consistia a corregir l’excés de geniva i os per garantir un resultat estètic òptim.
Diagnòstic i Pla de Tractament
L’estudi clínic va permetre diagnosticar una erupció passiva alterada, una condició en què existeix un excés de geniva i os que cobreix part de la corona anatòmica de les dents.
Com a conseqüència, gran part de l’estructura dental roman oculta, fent que les peces aparentin ser molt més curtes del que realment són.
Es va plantejar un tractament periodontal conservador amb l’objectiu d’exposar l’anatomia natural de les peces dentals, sense necessitat de realitzar restauracions protèsiques.
Allargament de corona a l’arcada superior
Es va realitzar un allargament de corona de premolar a premolar superior mitjançant cirurgia periodontal. El procediment va consistir en:
- Aixecament d’un penjall periodontal.
- Remodelació òssia selectiva per restablir l’espai biològic.
- Reposicionament dels teixits tous per exposar correctament la corona dental natural.
En finalitzar la intervenció, es van col·locar punts de sutura, que es van retirar al cap de deu dies.
Evolució postoperatòria
Als 15 dies, la geniva ja mostrava una evolució favorable i començava el seu procés de maduració, permetent apreciar gran part del canvi estètic aconseguit.
Tot i això, es va explicar al pacient que l’estabilitat definitiva dels teixits periodontals s’assoleix aproximadament als tres mesos, moment en què es pot valorar el resultat final.
Tractament a l’arcada inferior
Un cop obtinguts els resultats al maxil·lar superior, es va realitzar el mateix procediment a l’arcada inferior.
Es va dur a terme un aixecament de penjall, una remodelació òssia mínima i l’eliminació de l’excés de teixit gingival, exposant la longitud real de les corones dentals i mantenint intacta l’estructura natural de les peces.
Resultats
El tractament va permetre transformar completament la percepció del somriure sense necessitat d’afegir material restaurador ni modificar l’anatomia dental.
En exposar les corones naturals ocultes sota la geniva, es va aconseguir un somriure més proporcionat, harmònic i estètic, respectant al màxim els teixits i les peces dentals originals.
Conclusió
Aquest cas clínic posa de manifest la importància de realitzar un diagnòstic precís abans de planificar un tractament estètic. No tots els pacients amb dents aparentment curtes necessiten carilles, corones o tractaments restauradors.
En ocasions, la solució més conservadora consisteix simplement a retornar el protagonisme a l’anatomia natural de la dent mitjançant un tractament periodontal adequat, obtenint resultats altament estètics i duradors.
Cas realitzat per: Dra. Mariona Gamell